dilluns, 21 de març de 2011

Tu, la taula i les onades


Estàs mirant a l’horitzó, a les onades. Tens tot el mar a la teva disposició. No veus el que tens al voltant, on et trobes, qui t’envolta. No veus la noia de rosa que pren el primer sol de la temporada, ni la parella estirada o aquell que només té com a companyia una bicicleta abatuda entre tants granets de sorra. Ni els que envalentonats per l’embriaguesa de quatre raigs de sol decideixen batejar els seus peus al teu mar. Només tens ulls per mirar el mar i on trenquen millor les onades. Agafes la taula amb un gest natural, com distret. No la mires, però la notes encerada sota el teu polze dret. Es la teva còmplice, la que et durà surant fins al lloc llargament escollit i la que t’ajudarà a planejar sobre les onades quan per fi arribi l’escollida. La teva mà l’agafa com una part més de tu. 

Segueixes amb els ulls fixos en aquest mar allevantat. Ets aliè als meus ulls que recorren el teu neoprè. Veig com et ressegueix el cos fent-lo que el pugui veure tant magnífic com vulgui imaginar-me. I m’agrada especialment el punt del clatell on s’acaba la teva pell i comença el negre que et fa tant heroi. Em fixo amb els teus cabells humits. Ja has estat a l’aigua. Dedueixo amb un somriure que l’epidermis que segueix el perfil dels teus cabells i que t’envolta l’orella deu tenir un sabor salat. M’agradaria endevinar una gota electritzant d’aigua salada a punt de regalimar-te coll avall. Fa massa vent  i és possible que me l’hagin robat. S’endevina que és diumenge en el teu afaitat. Avui només compten les onades. El color de la teva pell em diu que sovint només compten les onades.

I continues mirant a l’infinit. Concentrat, calculant. Quin és el millor moment per entrar al mar, quin lloc pot ser el perfecte per trobar l’onada amb la que somies ara mateix. Veus surant altres com tu, però estàs sol. No necessites ningú més. Tu, la taula i les onades. No sentiràs la fredor de l’aigua ni el vent xiulant-te a la cara quan per fi decideixis entrar a aquest mar que t’espera. No notaràs la fatiga dels muscles quan bracegis per adentrar-t’hi. No seràs conscient del bressoleig de l’aigua quan estiguis assegut esperant l’onada. Seràs força bruta quan et posis a remar amb furia quan l’onada triada se t’endugui. Decisió quan no vulguis que et deixi enrere. Equilibri quan siguis dret a la taula surant a dalt de tot. I velocitat quan per fi volis per sobre l'aigua que t'aguanta i empeny.

Quan ho fagis, jo ja no hi seré. T’hauré capturat amb la meva retina, t’hauré fet part del meu somni. No et  veuré caure. Seguiràs sent el meu heroi de neoprè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada