dimecres, 16 de març de 2011

L'olla a pressió i Fukushima

Quan ens parlen d’una central nuclear ja pensem que no entendrem res del seu funcionament. No sé si és per la paraula “central” o  “nuclear”, però la combinació de les dues sembla que desmunti la mínima connexió neuronal. Doncs no. Es veritat que una central nuclear té milers de tuberies, aixetes, vàlvules i molts components més. Però tot plegat es pot reduir a una olla a pressió per entendre el seu funcionament. Si, aquella olla a pressió amb la que la iaia feia aquell estofat de favetes tant bo. Una olla a pressió no deixa de ser un reactor, però en comptes de nuclear, calorífic. Una reactor nuclear es pot entendre per tant com una olla a pressió dins d’una altra olla a pressió. La que és a dins, és on es produeix la reacció nuclear que es fa servir per generar electricitat. I la de fora fa de recipient de contenció.

En un funcionament normal, l’olla petita, la de dins, s’escalfa molt per la reacció nuclear que hi té lloc, que produeix molta energía. La manera perquè aquesta olla petita no s’escalfi és refrigerant-la amb aigua. L’aigua inicialment freda  s’escalfa agafant el calor i per tant passa a vapor. Aquest vapor es pot arribar a alliberar dins l’olla gran, la de fora. I en situació normal aquest vapor torna a pasar a líquid i ja no hi ha més problema. No ha sorit fora de la segona olla (recipient o edifici de contenció).

Que ha passat a Fukushima? Que degut al terratrèmol hi ha hagut un tall de subministrament elèctric al sistema. No s’ha pogut fer circular aigua a l’olla pressió de dintre per refredar-la inicialment al momento de la parada de la reacció (automática com a mecanisme de seguretat en detectar-se el terratrèmol). S’ha escalfat molt l’aigua refrigerant, s’ha generat molt vapor (= molta pressió) de tant calent que estava el reactor. Això ha fet que el vapor hagi sortit a l’olla pressió de fora i ha seguit augmentant de temperatura. Tant que el vapor també ha escapat del’olla de fora (l’edifici de contenció). Si a això es suma a que s’ha acabat trencant aquesta segona olla (per efecte de l’excés de pressió i/o pels desperfectes causats pel terratrèmol), la sortida de vapor ha sigut inevitable. Aquest vapor és radiactiu, però no tant com el nucli. L’esforç doncs passa per seguir refredant l’olla de dintre tant com es pugui un cop reprès el subministrament elèctric. Si això no s’aconsegueix, el fons de la segona olla acabaria fonent-se, deixant escapar part del material combustible (nucli), en forma lava radiactiva. Es el que va acabar passant a Txernòbil.

Esperem que aquest cop tots els esforços que s’estan fent siguin fructífers i ens duguin a un final millor. I que nosaltres poguem seguir fent favetes estofades sense aprensió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada